El paisatge emocional de Miró

Mont-roig del Camp té diversos escenaris que han servit de model per a les obres de Joan Miró: La Masia, Mont-roig, el pont, Platja de Mont-roig o Mont-roig, l’església i el poble són només algunes de les obres pintades aquí que tenen el paisatge del municipi com a font d’inspiració.

A través de la ruta “El paisatge emocional de Miró”, inclosa en l’audioguia del Mas Miró, podrem recórrer els diferents indrets senyalitzats i observar en primera persona els paisatges convertits per Miró en obres d’art mundialment reconegudes.

 

Tota la meva obra és concebuda a Mont-roig.

L’obra i l’univers de Joan Miró es van gestar en aquesta població tarragonina, en el marc estricte del Mas Miró i de les terres que l’envolten. És allà on el 1911, després d’una malaltia, l’artista va decidir dedicar-se a la pintura.

Joan Miró i Mont-roig

Miró passarà gairebé invariablement tots els estius fins al 1976 a la masia que els seus pares van comprar el 1911. L’arrelament al paisatge de Mont-roig, primer, i posteriorment al de Mallorca, on s’acaba establint definitivament als anys cinquanta, serà determinant en la seva obra i en el seu llenguatge. Barcelona, Mont-roig, Mallorca, però també París (anys vint), Nova York (anys quaranta) i el Japó (anys seixanta), formaran els seus paisatges emocionals, malgrat que Mont-roig serà sempre el contrapunt, el xoc original al qual sempre torna i, per tant, el seu paisatge emocional més important.

Mont-roig del Camp com a model

Mont-roig i els seus paisatges es van convertir en punt d’atracció, model i inspiració de bona part de la primera producció pictòrica de Joan Miró.

El bell paratge de la Roca va donar lloc a un quadre de clara influència cézanniana: Mont-roig, Sant Ramon (1916). Deia Miró que el secret de la seva obra era l’equilibri. La posició de l’ermita de Sant Ramon, les formes cúbiques del penyal roig i tot el conjunt, desafiant les lleis de l’equilibri, van captar l’atenció del jove Miró.

D’influència impressionista, a Platja de Mont-roig (1916) Miró hi representa la platja on tantes vegades, baixant des del Mas Miró pel barranc de la Pixerota, anava a nedar. En aquesta platja, sempre amb la seva genial mirada, Miró recull pedres, troncs i arrels que després transformarà en escultures. 

D’aquesta mateixa època és Mont-roig, el poble (1916), una vista de la vila des de les Creus, on es contempla una majestuosa església nova. En la seva primera època, Miró troba la inspiració i gran varietat de temes per als seus quadres en els paisatges i els elements sempre de l’entorn més pròxim a la masia: arbres, ponts, rieres, etc. En són dos bons exemples Mont-roig, el riu (1917) i Mont-roig, el pont (1917).

Després de la seva primera exposició individual l’any 1918, vista per primera vegada la seva producció en conjunt Miró es replanteja la seva obra. Comença a pintar de manera minuciosa, dibuixant cada detall, com si de cal·ligrafia es tractés. Fruit d’aquesta etapa detallista són quadres com La casa de la palmera (1918), Hort amb ase (1918) i Les roderes (1918), tres perspectives diferents d’una mateixa casa veïna a Mas Miró.

Poble i església de Mont-roig (1919) és una nova visió del poble, aquesta vegada des del primer pont. En aquest quadre Miró fa una síntesi del que fins ara havia estat la seva obra i un avançament de la nova etapa que vindrà. Aquesta etapa figurativa la clourà amb La masia (1921-1922) agafant com a model la façana del Mas Miró.