El mas

Joan Miró (Barcelona, 1893 – Palma, 1983) és un dels artistes catalans més universals del segle XX. Pintor, escultor, gravador i ceramista, conegut per la seva discreció i silencis llegendaris, és a través de la seva obra que mostra la seva rebel·lia i disconformitat amb els esdeveniments històrics i polítics que li toca viure.

L’arrelament al paisatge de Mont-roig, primer, i posteriorment al de Mallorca, on s’acabà establint definitivament als anys cinquanta, va ser determinant en la seva obra i en el seu llenguatge. Barcelona, Mont-roig, Mallorca, però també París (anys vint), Nova York (anys quaranta) i el Japó (anys seixanta), van ser els seus paisatges emocionals, malgrat que Mont-roig seria sempre el contrapunt, el xoc original al qual sempre tornava.

Miró va fugir sempre de l’academicisme, i per comprendre la seva obra hem d’aprofundir en el seu vincle amb la terra, així com en el seu interès pels objectes quotidians i per l’entorn natural. Tot això el va portar a crear aquest llenguatge tan personal i únic que el converteix en un dels artistes més influents del segle XX.

«I altra vegada Mont-roig m’acollí amb tota la seva claror i tota la seva vida. Aleshores vaig voler cloure tot aquell període meu que des de Mont-roig veia tan clar i vaig fer “La Masia”»

Joan Miró

Mas Miró fou el model de La masia, la creació més emblemàtica de l’etapa figurativa de l’artista, però també és on va germinar i madurar la seva obra posterior i on es va perfilar el seu complex llenguatge simbòlic.

El Mas Miró està format per una sèrie d’edificis de diverses èpoques, des del segle XVIII fins al segle XX.

La Masia

Presideix el conjunt la masia pròpiament dita, coneguda originàriament com a Mas d’en Ferratges, erigit pels marquesos de Mont-roig. Des del punt de vista arquitectònic, l’edifici principal s’emmarca en la tipologia de casa d’indians.

Flanqueja l’edifici central la casa dels masovers, model de l’obra més emblemàtica de l’etapa figurativa de Miró, La masia, que actualment s’exposa a la National Gallery of Art de Washington.

El jardí

Just davant de l’edifici principal trobem el jardí, que encara conserva part de la vegetació, entre la qual destaquen els majestuosos eucaliptus. La glorieta, un espai molt singular, va acollir moltes vegades Joan Miró, que aprofitava la seva ombra i la seva tranquil·litat per pintar.

El taller

A pocs metres de la masia trobem el taller o estudi, un edifici independent on Joan Miró es dedicava a la creació i al treball de la seva obra. Construït a finals dels anys quaranta, fou concebut pel propi artista amb la voluntat expressa de poder-hi conrear l’escultura.

L’espai encara conserva diversos elements que formen part de l’activitat de Miró: estris, esbossos, materials i objectes diversos. A les parets hi destaquen uns grafits que Miró va pintar utilitzant la paret com a suport per representar-hi les seves idees.

El galliner

El galliner es manté al seu lloc original, avui sense aviram, però conservant-ne l’aspecte.

Els camps

Actualment, els camps que envolten el Mas Miró acullen una plantació de productes ecològics cultivats per una empresa local. Als terrenys de la finca s’ha intentat representar la diversitat natural que ha tingut el mas al llarg de la seva evolució: garrofers, oliveres, horta i ametllers configuren el paisatge de Mas Miró.

La Diputació de Tarragona ha participat en el finançament de la tanca que delimita la finca del Mas Miró.

La capella

Contigua a l’entrada dels carruatges hi ha la capella, un edifici d’estil neogòtic construït el 1916 per desig del pare de Joan Miró. Malgrat que es tracta d’un oratori privat, a banda de l’accés des de la casa a l’interior de la capella a través del cor els Miró van fer construir una porta cap a l’exterior perquè els pagesos dels voltants poguessin utilitzar-la.

El corral

A les dependències que acollien l’antic corral, actualment hi trobem l’espai de benvinguda. Està concebut per ser el primer contacte amb el Mas Miró i on es poden adquirir les entrades per visitar el Mas Miró.